dimarts, 10 de setembre del 2019

Una llum bàltica

Declina la llum, a poc a poc,
aquella llum que no mor mai,
sentint la nit, la quietud del món.
I la teva figura dreta, tornant
d'un llunyà record que consola,
se'm fa present com les parets
i les dàrsenes d'aquest moll
d'intenssíssim gust de garota
i de llimones esteses a ple sol.
Llisca l'aigua i s'emmiralla
en les clarors d'aquest cel blau,
abans de perdre's en crepuscles
i en la immensitat dels teus ulls.
Enrere queden els vermells
assedegats d'excessos estivals,
quan paràvem migdialment
la taula i ens anàvem a banyar
a les aigües salvatges del nord,
sempre inundats de neta passió.
Digues, vida meva, què fer
de tant d'amor com he rebut?