de tornar a mirar lluny,
a la blavor de la mar
i l'horitzó transparent
per on has d'arribar.
T'agafaré de les mans
i després ens mirarem
com si fóssim nous,
ja per sempre units.
Em diràs què se sent
quan el temps s'atura,
em diràs què se sent
quan pots estimar.
Ha de ser increïble.
No ho puc recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada