Si no ets per a mi,
si no et puc tenir,
quins braços
abracen el teu cos?
De vegades penso
que si ens trobéssim
casualment pel carrer
(o en un llit amable
que poguéssim dir
que és del tot nostre)
sense subterfugis
ni caretes ni dols,
cauríem ràpidament
l'un en braços de l'altre
i ens sentiríem plens.
Ja sé que em diràs:
"Pobre il·lús!"
per pensar coses
que tu mai no pensaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada