de passar un pontet, gens verídic, el deixo enrere.
A peu descalç i en blanc i negre, aquella Sandie Shaw
que se'n va anar tan endins de nosaltres, i ara torna,
va repetint Puppet on a string en el jukebox.
Una cançó de molt abans que et fessis gran,
una cançó d'una altra noia que tu no vas conèixer
i que ve del passat profund, del despietat exili,
i les rialles i les cançons que el vent ens porta
ens són cruels quan ens minva la possessió.
Tu sola saps viure en mi fins a la veritat volguda
i les recances que teníem llisquen irreprensibles,
imatges que volten ombres tèrboles, puntualment.
Volem pensar que quan serem vells i ensonyats,
i ens anem trobant curts de traça, només costum,
tindrem sopes al plat i un foc encès on arrupir-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada