dimecres, 4 de desembre del 2019

Cap endemà, després de tu


Gris cobalt i cendra. Colors
tots ells d'hivern i pluja. Si te'ls dic,
si se m'escapen per un paper brut,
és perquè enyoro un roig de llavis
i un llampant vestit de nit al cos
d'una noia que em miri als ulls,
encesa tota ella de desig. Toca
sinó creure que el fil prim
per on m'allargo gris, i el plom
que tapa el cel em sorprèn l'ànima
que voldria àgilment desperta,
i és només una esquerda dubtosa
de la memòria que avui em traeix.
Or i cirera i taronja voldria veure
en una parada del mercat i dir
que estic parlant d'aquesta noia,
obrint-me al record d'una vida.