per la foscor sorda
que t'alliberi de l'ofec
segur i parsimoniós
de la por estantissa.
T'has donat ales,
en el moment just,
i els peus d'una nena
se't gronxen en un fil
que va fremint, i tiba
la por dels altres.
Amicalment,
se t'eixampla el món.
Sent amic de l'efímer,
m'admira la dona
de ximpleria lírica
que fa pública abstracció
de l'alt espadat de la raó.
Per ara, no et trasbalsa
l'atzagaia de llum
groc llimona, i reptes
el seny que et fa procliua
als embats del cor. Sí,
jo també faig col·lecció
de bogeries. Però
les tinc totes repetides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada