el vedell d'or, encantats
súbdits d'un rei de Babilònia!
Sis dies frenètics d'engany,
seguint el crit de l'alt reclam
que ens dóna passió perenne,
l'assumpció del dijous llarder
que ens assenyala la foguera
on cremarem corcats desficis,
l'obedient disbauxa fins arribar
a un dimecres per acotar
el cap, símbol viu de la cendra,
i tornar a ser pell agrisada
sota la màscara tragicòmica.
No ens esvera el canvi sobtat
de la virtut a les garrigues,
o els dejunis quaresmals,
ni la revulsió sorda de la vida.
I en haver saquejat les rialles
i les cançons, no ens quedarà
sinó enrotllar les catifes
i ser plebeus lligats a la roda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada