Ésser sol al món vol dir
tenir un llit massa gran,
una nit desbordant-se
pels sargits dels somnis,
anguniat de la folla dolçor
que vas inscriure'm a la pell
quan el teu cos abraçava.
És ara, quan no em retrobo,
que l'aire tòrrid tremola
escales amunt dels anys,
i acoto el cap destinat
a la dimissió irremeiable
del nostre passat profund.
No tornaràs, i no t'espero.
Tu sola vas morir en mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada