Encara vaig buscant el teu cos
i te m'has tornat un pensament
que no sé guardar en cap lloc.
T'agafo per la cintura i somrius
cada vegada que et dic amor,
potser l'amor de quan sabíem
riure i no ens era advers l'instant.
Era desficiós el llampegueig
i encara no havíem après a plorar.
De plorar ara què en trauríem,
si dels dos n'hem fet un de sol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada