divendres, 27 de març de 2020

Et penso encara

Uns blens rinxolats
t'emmarquen la cara.
És així com et vull
recordar, abans
no perdi la memòria.
Jo també vaig tenir
tretze anys. I tu, la regla
i unes arracades de perla,
la pell tota perfumada
d'innocència pura.
A la llum del vespre,
t'espiava el gest
i em feia vergonya
que tu te n'adonessis,
i crec que ho sabies.
Em premien pors
més noves i fortes
que les que tinc ara.
Et penso encara
a recer dels anys,
i em costa de creure
que no siguis aquí.
Deixa que et miri
com et volia abans:
gravada dins meu,
sense dir res,
només mirant.


Cap comentari: