dissabte, 11 d’abril de 2020

Confinaments

Viuràs en cases confinades,
amb replans llisos i oberts
a un futur inaprehensible.
Del no volgut, lliscaran
gotes greus de cel plombat
per perdre's escales avall
de les pors que has assumit,
i que se't baden a les mans
mentre penses en les minses
possessions que et queden.
Hi haurà tan pocs llocs
que no hagin estat nostres,
que no trobaràs cap racó
on sigui possible amagar-se
de la nit i de les ombres,
de la llum d'oli blanc
que tremola exangüe,
o de les recances que corren
pel passadís estremint-se.
No vull que te'm perdis
ni perdre'm de ser teu.
Vine, i abraça'm.



Cap comentari: