dissabte, 18 d’abril de 2020

La vida furtiva

Què he viscut?
Anys llargament teus.
Però han passat els dies,
i ara veig que en mi
no queda sinó una mica
d'ofec a les mans
i un pòsit indeleble
del tot versemblant.
Una gota de reïna,
caiguda dins l'entranya,
com un fil d'ambre
fossilitzat dins meu.
Què he desitjat?
Només dones, sembla,
però cap com tu, fins
que vas decidir anar-te'n.
I encara somio la teva
figura de dolçor
que duc inscrita a la pell.
Cap endemà, sense tu,
no tornarà a ser igual.


Cap comentari: