Tot el que tinc

A l'hora del crepuscle, en terra teva,
hi vaig collir fruits d'estranya dolcesa
seguint els camins que et solcaven la pell.
Invocant la llum d'una lluna incerta,
tot l'amor que de nit en mi sembraves
a la tendra albada desplegava les ales
per bastir una casa a l'ombra del desig.
Tu eres pluja i jo la set, tu la rosada
i jo el navegant dels teus rius secrets.
Tot el que tinc m'ho has donat tu.
Ara es desvetllen remotíssims ecos
per la posta vermella del claustre clos
que em parlen d'aquells dies viscuts.
Ara crido insistentment l'ajut dels déus,
de la mar i dels vents perquè tornis a mi,
vull que el destí em retorni l'esperança
i no caiguin les fulles mortes de l'oblit.
Vaig estenent al terra els meus vestits,
i me n'aniré sol amb passes lentes
pels llentíssims dies perquè em puguis seguir.
No sóc sinó el que queda del teu record.
Tot el que tinc m'ho has donat tu.