dissabte, 1 d’agost de 2020

Nocturn

Avui, u d'agost,
ja he sentit el ronc
de dos hidroavions
que passaven neguitosos.
En viles lluny, qui sap
si tot crema i no flairo
la seva sobtada dissort.
Jo, tan sols ratllo papers
amb tossuda enyorança,
per cremar-los tot seguit
a la flama vermella
on se'm fon l'ànima.
Estiu feroç. El sol roent
bat el tambor del cel
i m'amago per solcs fondos.
Sóc un mal sembrador,
en aquest clos nocturn,
de llunes plenes.
Ja fa molts dies que
es van assecar aquelles teves
flors primerenques.


Cap comentari: