dijous, 24 de setembre del 2020

Desistint de tu

Bat el vent un finestral
i l'ombra avança indecisa
al meu voltant, a contracor,
seguint el lent vagareig
de les hores i la revulsió
sorda del teu reclam.
Rere els vidres, el silenci
em diu com de tràgica
és la llar de foc ensonyada,
car els focs van apagar-se
el vespre que te n'anares
sense ni un mot de comiat.
Del passat m'arriben
rastres de camins perduts,
a dues llums, lluny de casa.
Duc la solitud per bufanda.