Bat el vent un finestral
i l'ombra avança indecisaal meu voltant, a contracor,
seguint el lent vagareig
de les hores i la revulsió
sorda del teu reclam.
Rere els vidres, el silenci
em diu com de tràgica
és la llar de foc ensonyada,
car els focs van apagar-se
el vespre que te n'anares
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada