i tants mesos
i tants dies
que te'n vas anar:
Vint-i-quatre de maig
de mil nou-cents
noranta-sis.
Aquell dia s'esborrà
el teu somriure
i tot el que fores
es convertí en caliu
per als llargs hiverns.
De sobte, la casa
es tornà massa gran.
Es va fer de nit,
i en un carrer estret
tremoloses bombetes
s'il·luminaren
com si fossin llàgrimes
badant-me el rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada