És per tu

És amb tu, estimada, que ara recordo

l'après en un temps que tot era clar
i sentia l'alè i la fondària de les hores.
Llavors, floria el bosc i res no era en va.
Avui m'acompanyes aquells solatges
fins als llavis i me'ls bec d'un sol glop.
Fa anys que ningú no m'havia disposat
les pautes del món, que biaixen el cel
i m'ordenen la vida, tal com ho fas tu.
Incendi poderós i crepitant, tot l'arbre
en flames convertit en delit profund,
núvol de foc que creix i es consumeix
fins extingir-se en un carbó fumejant.
Vine i abraça'm fort, no cal parlar més.
Sé els camins i els racons, nous i vells,
on anirem a perdre'ns. Fils invisibles
que aniran trenant les nostres vides
fins crear solatges que ja seran teus.