Fum

Cruix la tarda. El trenc, el temps...

Traspuen sorollets que s'ennueguen.
Tota la casa malfrisa. Corprèn
i esgarrifa la cisterna del silenci.
L'oblit mossega fins al moll de l'os
mentre se'ns va corcant, silent,
la porta que volem clausurada.
Som joves i insensats. Som joves
i anem de fred en fred per la vida
en un vol vacil·lant i d'abandó;
i torna, veus, aquell mal moment
que ens fa callar, perduda l'esma.
No sentim cap pietat pels silencis
passats, i tenim pors dels altres
que ens distreuen de les nostres.
Serà just això que ja sabíem
i se'ns va gravar com un símbol:
El fum aguanta les cases.