Agostejar

Es va allargant la processó

de dies que l'estiu ha deixatat
i jo me'ls bec amb un bri de palla.
Febril, començo a marejar-me
doblat el cap lluent de suada,
quan un ocell de crit més ronc
s'exalta i reverbera un nou vigor
d'escates d'àrida llum groga.
Vaig a favor de la fred, doncs,
ja que la canícula que agosteja
el raïm i el most no fermentat
no m'ha convençut mai. Ajusta
més fosques les cortines, i cull
del gerro la flor que es marceix,
frustat l'anhel d'ésser flor gerda.
El món pren forma d'absència,
i enfora, bat el tambor del sol
quan s'exhala l'aire groc llimona.
Foc únic que mostra un garbuix
de fullatges rere la feixa ampla,
l'ardor que va cremant els dies
i que ens dona un goig l'efímer.
El vespre no ens dirà res d'avui,
ja no tenim cap traça de memòria

que pugui obrir el record d'una vida.