Tots els llums s'apaguen
dins del fosc de la niti ens convoquem a la cita
més i més cauts i lunars.
Tot és a punt. Aviat
l'esperit dúctil del foc
i de la llum tramuntarà
prodigiosament l'horitzó,
tot enllà de la claredat.
En un vol que fa sentit,
anem a perdre'ns
en els replans xafogosos,
imprevistos, de l'estiu.
Ara, veus, és el moment
que la brisa et bufa la cara
i els ulls se't fan més clars.
Quedem-nos aquí, quiets,
i quan la mitjanit s'exhali,
veurem una lluna plena
que anirà gronxant-se
en els espasmes del cor,
amb aquest joc etern
entre onades i roca nua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada