Cadaqués és, com t'ho diria?
una estesa de carrers lluminososi un sobtat gust de sal a la boca;
cales tancades on te m'hi adorms
i un fil platejat de lluna inquieta
que es vessa pel pont des Sortell.
Anem lents pels lentíssims dies
de sol i platja, net desfici solar
que crema el darrer sol de l'estiu.
Si ara te'm gires, potser riuràs;
i jo riuré de veure la filigrana lleu
del primer contrallum als teus ulls,
avui que el dia és clar, i transparent
tota mirada que se'ns arrapi al cos
com una heura de passió profusa.
Llisquem endins, fins l'última fruita
interna de carn, jardí clos de cabell
curt on mossego tèbia flor valvada,
vasta increïblement. El món gira
i soc tornat a néixer, tot jo dins teu.
Em fa vergonya d'ésser tan procaç
quan te'm passeges pel pic dels ulls.
Sabràs guardar-me aquest secret?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada