El vent, les branques
vinclant-se sensibles
dins d'un bosc espès,
l'abundància del cor
que es vessa molla
al pic de la mitjanit.
T'asseus, i recordes
els dies benignes
i la mà que t'estreny.
Ets als meus braços,i tremoles tot d'una
quan t'acaricia un bes.
Dormo, i et somnio,
i tan clar tinc el somni
que no em vull despert.
2 comentaris:
Preciós. Quanta emoció continguda.
Gràcies, Tonet.
Publica un comentari a l'entrada