divendres, 19 de febrer de 2021

Boira

El dia camina amb deixadesa,
com si no es volgués llevar del tot.
Són les onze. Mirant per la finestra
ni una ullada de sol que acompanyi
aquella fulla que cau i no sap on va.
Un dia gris de vegades sols és
un error que ens amaga els colors,
un pensament boirós i cansat,
una mandra infinita per fitar
qualsevol futur encara possible.
Entre una alba de llum blanca
i la boira, les petites esperances
s'obren pas. També jo hi sóc cridat.



Cap comentari: