dissabte, 13 de febrer de 2021

Carnaval de Res

Tampoc aquest any tindrem disbauxa,

l'excés permès, assenyat i beneït

pels estaments quaresmals, vull dir.

L'atmosfera de la plaça és de matí distès.

Si els botiguers poden obrir, a ulls forans,

sembla que tota la ciutat la balli grassa.

La gent tomba o badoqueja aprofitant

el sol del migdia. Portem tot un any

fent el pallús amb la màscara posada,

i clar, darrere el decorat ningú no sap

si som feliços o només fingim de ser-ho,

les distàncies curtes han estat proscrites.

Així, doncs, amb la vida real vetada,

queda la que sura damunt de falòrnies,

aquella que hom pot imaginar reüllant

la superfície, fent conjectures, ponderant

el capteniment dels vilatans que s'exposen

a l'aparador públic del carrer. Tot plegat,

un joc pervers que no serveix de res,

però que a mi em distreu i no ofèn ningú.

A la vida autèntica, doncs, li'n dono

les gràcies que em permeti assolellar-me

en aquest banc de cara al general, marquès

de Los Castillejos, vescomte del Bruc

i capità general de Puerto Rico, “miquelet”

que també fou en els seus anys bojos.

M'embadoco i no vull fer-me un embolic

amb tot el que passa per davant dels ulls,

no tot és vida contemplativa: la plaça bull,

les criatures corren i xisclen amb veus

viperines, els grans es reconeixen sota

l'antifaç i se saluden, enraonen i exulten

el plaer de tenir conversa, de donar tema,

de viure al dia i girar full de la pandèmia.

La plaça és plena i les terrasses, buides.

No és l'hora de seure, encara. Cal esperar

aquella eternitat que, des de la prioral,

les campanes toquin la una. Llavors sí,

pertot sortiran vermuts i patates i olives,

i tothom dirà que aquest és un poble

magnífic, de tradicions, de plaers a dojo,

i cap desesper no li treu la dignitat i ningú

no s'adona que també pot ser un poble cínic.

El general va a la seva, distant i emmurriat.

Els carnavalescos, que sols pensen valenties,

s'hi han enfilat i allà el tens, tot disfressat.

Fa certa basarda el vestit que porta, els ulls

sortits d'òrbita i, al costat, una xeringa gran

com el cavall. La seva dignitat la conserva

espasa enlaire, amb el monstre de la Covid

enforcat, que a ell no hi ha qui l'acolloni.

Carnaval descafeïnat, carnaval de Res.

Pels carrers dels voltants se senten els

marrameus del segle passat, més gloriós.