dissabte, 17 de juliol de 2021

Si no t'hagués trobat

La teva nit em té als seus braços
i m'hi adormo per no dormir gaire.
Podem parlar de la nit o de tu, perquè
tu i ella en la meva memòria s'ajunten
i ara, en aquesta hora, tot em retorna.
No diguis res, criatura, no diguis res
i només escolta. Vas arribar d'hora,
vaig sentir les teves passes i llavors
ja no hi va haver marxa enrere, la sort
i la tendresa havien envaït, del tot,
cada replà dels somnis, aquest nosaltres
per conèixer, tots els minuts de la vida.
Així va ser com vam anar omplint
els camins nous d'abraçades i de mapes
impossibles d'oblidar, les nits procaces,
de sospirs i focs d'artifici, els llavis plens
de cançons i la casa, de testos d'hortènsies.
De sobte, un dia, la casa es feu massa gran,
els núvols i el blau del cel, una absència.
Aquest és el missatge que et volia dir,
el que em bressola quan udola el vent:
si no t'hagués conegut seria orfe d'amor.



2 comentaris:

Tonet001 ha dit...

Quan un text personal esdevé universal

Ramon Aladern ha dit...

Gràcies, Tonet