Memòria

Per una escala que s'engruna
pujo jo i la lluna i un embriac.
Ella calla, i jo faig camí, tan lent,
que les imatges se'm confonen
i cap cosa mereix un amor teu.
Amb la pau venidora, arribaran
aquelles tardes que no moren mai.
Recorda'm, quan no sàpiga qui ets,
tot el que un dia vàrem ser,
les coses que em vas fer creure
quan una espurna se t'encenia
als ulls i rodàvem, cama-nuats,
per l'entrecuix del món. Encara
va i torna, àgil, la memòria
d'un instant que no puc oblidar.