No sé si mai

Passat l'estiu extrem,

preparem els dies curts,
la tardor febrosa, oberta
al pendís antic d'oliveres.
Tornaran els jerseis verds
i veurem acomodades
les tardes quan es giri serè
i s'endormisquin les hores.
Em fa por el fred inesperat
que puguis passar als peus,
per bé que l'aire serà net
i netes les llunyanies blavoses
quan seurem vora la finestra.
No sé si mai arribaràs a saber
com em tremolen les mans,
com s'eixampla el silenci
-i miro de sentir-me'l meu-,
quan m'atrapa enfervorida
la nit amb una llista de coses
que demà et voldré regalar.