Dues amigues

Cor seduït,

ja mai tindràs la finor
de dues gaseles
que tornen del sol,
de les tardes llargues,
per un tall de camí fondo.
Van juntes, agafades
de mans, sense dubtes
ni pressa. Mira-te-les,
ja han estat prou per tu,
sota molt d'aire fresc
i una claredat blavosa
que tot just s'insinua.
No s'enduen records,
però potser seran sempre
presents a la memòria
dels feliços anys a venir,
els records que tu tens ara
de quan podies seguir-les.
Cal córrer, perdre l'ànima
d'arbust i quedar-se, tan sols,
amb el fresseig de flors i fulles
que verdegen a la vora del camí.