És lluny de mi tota fragància
de romanís i farigoles;és lluny de mi el bosc ombrívol
i del riu les fondes cadolles.
Però em queda l'aigua de la font
que mai no raja decebuda,
i el blau celatge en despertar-me
que amaga una gran recança.
Oh sol daurat de les albades,
quantes vegades jo t'he vist
des del cim del Puig d'en Cama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada