Encara no just arrelat,
el riu li dibuixa una verdorque ens espera. Un pont
que avui no va enlloc,
que no du encara records,
però que és virtut de promesa.
Voldrà només saber si gosarem
travessar-lo les tardes llargues,
agafades les mans, tornant
de les garrigues de llum cordial,
ignorant les feixes d'esbarzers
que ens esgarrinxen la pell,
plens ja de sol els turmells
i a les branques lluminoses
un subtil nou tremolor.
Si tu m'hi acompanyes,
no puc sinó desenrotllar
catifes cap als somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada