A trenc de dia

Tot just clareja, es desvetlla el son

i la claror lletosa rere els finestrons
sembla no tenir contorns. Al punt,
quan canta el gall, anem a perdre'ns
per camps plens de fonolls espigats.
Passarem pel forn, a trenc de dia,
i triarem ensaïmades ensucrades,
tèbies encara, si vols, per les coses
que hem vist en el més alt de la nit.
Quedem-nos en aquest banc esquitxat
per la llum apaïsada que va quallant.
No hi ha cap pressa. Deixem els dolços
a la falda per després enfonsar-hi la cara,
famolencs de tot. Serà un àpat insòlit:
ens menjarem l'un a l'altre sense dir res,
o bé parlant de si la vida que neix, avui
té més gust de vida; del plaer i del desig.
El que sí sabem és que començar el dia
amb aquesta brisa acariciadora, farà córrer
les cortines del crepuscle i que es confiïn
els teus dits entre els meus dits. Llavors,
tots els colors del cel crepitaran i veurem
com les hores gronxen trapezis fulgents.
Cap al tard vindrà un instant menut d'adéu
i ens somriurem a través de la pluja fina.