Voramar

Tot és embadaliment, al Voramar,

i continuar la vida contemplativa
és el que voldríem la resta d'agost.
Totes les hores del matí agraïm
l'ombra espessa dels pins i l'oreig
que ens bufa a la cara i incita la vida.
Ara que tenim temps i el cor disposat,
no ens cansa de veure aquest garbuix
de terrasses, barques que van i vénen,
cossos bronzejats, botigues de mar,
peixos lluents i nòrdics amb xancles;
que tot encén l'estesa de sol i platja
aquest final d'estiu que ja s'arracona.
Digues, avui farem un arròs de peix
d'aquells que tan t'agraden? Primer,
un aperitiu que ens faci obrir la gana
mentre esperem l'excels pop gratinat
que vam tastar l'altra dia. Sobretot,
que l'enfilall de plats i temptacions
no ens distreguin, ni un sol instant,
del desig de continuar mirant-nos
amb la passió de la mar immensa.