Volíem encendre un gran foc
i que les guspires omplissin la nit,roig blau i morat al llençol del matí.
Hem retallat un tros de vida, petita,
és veritat, i com ocell del pensament
va aletejant per la lluent intempèrie
que cada dia ens veu passar. Podíem
haver anat molt lluny, però només
hem fet un breu trajecte per l'aparador
de les aurores matinals. Cadència
sincronitzada dels batecs del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada