Camins de l'alba

Res no puc fer sinó esperar-te,

ullprès, a la porta on s'encenen
els fogars eterns del crepuscle.
A trenc d'alba, famolencs de tot,
prendrem el camí que ens espera.
Palpem-nos totes les emocions,
mesclem-nos les passes mentre
s'alça apaïsada la primera claror
del nou dia, beguem-nos el rou
promiscu que ens ha deixat la nit,
mentre l'albada, plena de desig,
ve a tarar el seny, la covardia
o la basarda dels llavis desclosos.