Cap altra llum

Jo parlo baix de cara al mirall

amb l'espessa cara que no reconec.
Cap altra llum, excepte aquesta brasa
del teu record, tremola sobre els terrats.
De la tarda no en queda res. Davant,
les galeries que no em menen enlloc
s'aboquen al pendís empedrat de l'oblit.
La nit ignorant s'ajoca, negra ocellassa
en un vol cap a les fresses de la fosca.
Què tinc? Què no daria pels gira-sols
d'aquell teu carrer o el lligabosc florit;
què no daria per un rosegó de pa menjat
al teu costat davant d'aquella posta de sol.
De què serveix la immensitat si tu no hi ets?