Esporgada ja la memòria,
mentre esperem el darrercop de destral, convertirem
tots els records en un temps
que no reconeixerem nostre.
Però cal salvar-ne sempre
alguna cosa: la llum tènue
del cel quan clareja el dia,
una porta que s'obre al camp,
el gest d'una mà, la forma
d'uns llavis mig entreoberts...
L'oblit és capriciós: esborra
moments viscuts de joia
i conserva pors arrelades
i restes d'antics naufragis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada