Immòbil claror d'absència,
per què tanta separació,tanta il·lusió perduda
per camins tan abruptes?
Lentament es fa de dia,
blau-violeta, primer,
i l'alba que es desperta.
Tractem-la bé, la vida,
acostumats com estem
a la fragilitat dels dies.
Cada dia no puc fer sinó
que estimar-te, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada