Blaus

Pel clar principi d’aquest poema

plana un gran ocell que al cim d’un pic
vaig veure a tocar, majestuosament volant,

allunyar-se fent cercles. La resta
no té cap importància, tret de les paraules
sobre un blau intens que em parlaven de tu.
Muntanyes de perfil esquerp i pedra dura
que tu també has trepitjat. Torno a veure
el rastre del corriol que em porta al cor
de l'enigma: fressa de paraules, somnis,
fogueres mig apagades de palla flairosa
i un vol d'estrelles que transfigura la nit.