Si vols

Si vols, agafa'm la mà i corre,

anirem allà on tu vulguis. Buscarem
un recer per tornar al nostre estiu,
als camins que ahir eren feliços, plens
dels silencis de la nit. Trobem-nos
al lloc de sempre, anirem baixant
per l'avinguda que ens ha vist créixer,
cap als camps erms on s'estén l'enyor.
Veiem el cel virolat, la negra passarel·la
de ferros prims que no voldrem passar,
i sentim el xiscle del primer rodalia
que ens passa a la vora. L'enorme
tremolor del comboi ens distreu un instant
i ja no sento el que em vols dir. Les rodes
ferrisses s'allunyen i no ens deixen res
que sigui imperiós. Tornem a córrer
i van tornant les paraules que em deies:
que al final del nostre trajecte no farà fred
ni calor, que un vent suau ens bufarà la cara

quan ens mirarem com si fos el primer cop.
I ara, veus, tornem a ser feliços. Ens queda
tot el temps del món i encara posseïm
l'ànsia de la nit quan veiem llevar-se el dia.
Hem sortit al fosc, en un vol vacil·lant,
i tornem amb un sostre fet d'estrelles.