Ganes de tu

Tota la nit que el desig tremola

per sobre de les bardisses blanques,
cobertes de blancs petons enfredorits.
De boca a boca no hi ha distància
quan respirem junts l'alè del matí,
justament, quan hem sortit a encendre
els primers fogars sota la lletosa claror
que es va desvetllant, cruixida encara
pel vent que ahir ens ensenyava
com d'abrupte por ser el novembre.
Cauen campanades i anem tornant.

Encendrem un foc petit per sentir
l'escalfor a les mans que ressusciten,
jaient al terra, damunt de tot el món,
deixant passar les hores palpant-nos,
i cada cop els braços trobaran més cos.
En fer-se fosc ajustarem els finestrons
i en un àpat insòlit ens menjarem l'un
a l'altre, sabent vagament d'on venim

i volent saber demà on ens trobarem.
Aviat, de la tarda no en quedarà res.