La pols s'amuntega als camins
i els marges són plens de fullaracaque no es queixa, seca, podrida
pel mal urc de l'avellana forana.
Tot s'ha tornat avorriment i fàstic,
per covardia, seny o bé impotència.
La tarda, tremolant sobre els terrats,
amb ulls cansats ens mira, i prenem
cauts un llibre polsós, ple de records
de quan encara érem feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada