Pausa

Cap al tard un floc de neu

es fa paisatge i es reté de caure
a terra de tan quiet com se'n va el dia.
He fet el llit amb els llençols blancs
i paro taula: trec la porcellana fina,
encenc una espelma d'olor
i et poso una copa de blanc muscat,
d'aquell que tan t'agrada. A punt,
tot és a punt i se'm fa estrany
el silenci greu que ve a colgar
les fulles de l'estiu, el rastre
dels teus besos en la meva pell.
No sempre els anys recorden allò
que no voldríem perdre: la càlida
mirada dels vespres, unes mans
que són refugi d'abraçades,
la mètrica senzilla de les paraules
que enllacen sentiments i desitjos.
Que lent el món, que lent quan
la neu cau amb incerta parsimònia.