He vist les fulles tardorals, grogues,
rodolar per les places, les flairosesbranques de l'eucaliptus quan el vent
truca a la porta com volen. Els rosers
despullats amb una llàgrima pansida.
I arreu he vist gent caminant de pressa,
calvalcant mil pensaments dispersos,
esperant la monotonia de les nits fredes.
La ratlla del fosc avança callada. A la sala,
colpeja la tristor del tic-tac del rellotge.
Que ningú no digui que divago. En tot cas,
enyoro i desconfio del tremolor de la tarda
grisa i freda, del silenci que aviat arriba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada