No t'exposis al vent, quan surtis,
que aquest rínxol me l'estimoi una aspriva tarda et pot despentinar.
És dilluns, i algú prou desvagat
et sap escriure versos fent el sopar.
Sento remor d'ombres. Vaig a veure
si atenys al portal. I és així com visc,
esperant que arribis, amb les mans
al caliu del foc encès i un mig somrís
que em trontolla als llavis guerxats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada