Tanta bellesa

La molsa avui és blanca,

i els teus llavis d'un roig morat
amb ganes de besar-los.
Tanta bellesa, tanta, que no puc
abastar-la tota amb la mirada.
Volem estimar-nos plenament
amb aquell impudor descarat
que la vida ens demana,
aquella passió descontrolada
capaç de fondre els ploms,
rebentar els llums de la plaça,
deixar tot el món a fosques.
Abraçats, caminarem lentament
pel camí clar i pregon del sexe
que fa un moment ens hem promès
tendrament feliç per aquest vespre.
M'agrada molt mirar-te, escoltar-te.
Entre la neu, la molsa i els teus llavis,
quanta bellesa, quanta.

Foto by Marta Lluvich