Món i festa

Somrius, quan la llum

et cau de biaix a la cara
i el gest se t'il·lumina.
Somrius, i tot el dia serà
una festa del món àvid
que a penes t'endevino
en el posat procliu i clar.
Ara he de saber conèixer
si quan somrius, jo corro
per camins dubtosos
que m'apropen al recer
del teu cos, al desmai

sedós dels teus cabells,
on una escata de sol
vibra insistentment
i l'instant se'm fa etern.