Roig escarlata

Vaig cloure els ulls,

un instant, per retrobar
més purs dins del fosc
els càndits ulls teus.
Ara voldria ser un lleó
que juga amb la llum
immòbil als teus blens,
guspires que tremolen,
fugaç claror d'estels.
Però al pit m'agonitza
un deix roig escarlata,
el dolç òpal defallent
adormit en el meu cor.