Tota vida s'emmiralla
en la llum blanquinosadalt la lletosa carena.
Ets tu, dolça cantaire,
la que ara em sedueix
quan el vent desaforat
escampa vells secrets.
Xiscla el vent copulant,
furiosament enardit,
amb la calma del cim.
T'he pres per amunt,
agafada del meu coll,
i no he mirat enrere.
Ets el flaire persistent
dels llençols estesos,
a l'hora que et penso.
No s'escurçarà la nit
perquè et somiï de dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada