Lluna blava

He somniat muntanyes.

I una lluna blava que feia el ple.
Tan lliurat estava al somni,
que deixava enrere la vastitud
d'uns camps enaiguats
que s'expandien veloçment,
convertits, de bell nou,
en un món primigeni desafiant,
turbulent, de paisatges gloriosos.
Sé que et buscava, insistentment,
amb tota l'energia primordial.
Apoderats del pleniluni cristal·lí,
d'obscuritats i de brillantors,
anàvem pel món per trobar
la Natura sense contencions.

Com més i més amunt anàvem
els blavíssims estrats tallaven
espai i temps i món. I allà dalt,
sense aixopluc ni cap beneitura
sobre la virtut, ens despullàvem
del tot, i de tot el que és conegut.