Un pont sobre el Montsant:
La Vilella, abstracta i vertical,vol arribar fins a tocar el cel
emblanquinat de calç blavosa.
Arran de terra, el fred s'amaga
i la llum tendra, forassenyada,
ve a dissipar els petits dubtes
o el solc d'una bena d'ombra.
Els sarments, riuen de veure's,
nus encara, en el toll de glaç
que fa els seus petits miralls
precipitats rasa avall. A punt,
tot és a punt, i res no sabem
encara de la nova primavera.
Tremolen, els arbres depullats,
i a mi em tremolen les mans
esperant una abraçada teva.
Digues, vindràs aviat amb mi
per veure aquesta vida estesa?
Saps que et somnio i t'espero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada